Missa presidencial amb “cumpleaños feliz” i àguila a la cassola per sopar

Avui diumenge, 5 de juny de 2011, es celebra a tot Guinea Equatorial l’aniversari del president, Teodoro Obiang Nguema, i Corisco no n’és una excepció. Per molt que això sigui territori benga, aquí també es compleix.

La “gran festa” comença al matí amb una “manifestación” davant l’Ajuntament (malgrat el que es podria pensar, aquí una “manifestación” és favorable al Govern) i una missa a l’església. Com que la vella església de l’època de la colònia va quedar destruïda en un incendi, hi ha una casa just al darrera que fa les funcions d’església provisional.
Evidentment, no em perdo la missa. Em diuen que el capellà no ve gaire sovint per aquests racons de món i oficia la celebració el catequista, amb el Sr. Hinestrosa d’ajudant.
Segueixo els parlaments des de fora, al porxo, junt amb el grup de guineans que tampoc han cabut a dins, i de cop i volta arriba el moment més fascinant de la cerimònia: el religiós demana una “súplica” pel president, “Jefe de Estado y padre, por Nuestro Señor Jesucristo”, tot desitjant-lo “un próspero mandato” en el dia del seu aniversari, etc.

Finalment, s’acomiaden amb un “cumpleaños feliz” cantat per tothom.

En sortir, es forma una petita processó on al capdavant un home porta un retrat d’Obiang -de bastant jove, per cert- on es veu que no hi ha normes rígides sobre la vestimenta dominical: uns van amb camises de vius estampats africans, un altre porta una camisa del PDGE amb un retrat del president amb el lema “construyamos el futuro en común” i una gorra del Real Madrid, un altre porta la samarreta blava de la selecció italiana…i també es veu una samarreta d’un cantant de rap.

Caminem fins al “bar del alcalde”, que és just davant de casa seva, i allà ens conviden a begudes i… galetes.

Ja al vespre, a casa, hi ha menú sorpresa per sopar: àguila. És la que he vist a la tarda en mans d’un guineà que l’acabava de caçar. Poc em pensava que acabaria al meu plat quan li he fet la foto davant del bar de l’alcalde.
Els nois de la casa l’han desplomat, rentat i preparat amb molta cura i la senyora Fidela l’ha fet a la cassola amb bona salsa i espècies.

Tenint en compte que habitualment al meu país no menjo carn d’animal terrestre, i menys encara d’espècies protegides, em feia una lògica recança. Però ni ha cap menú alternatiu aquest vespre.
La textura de la carn recorda el pollastre però haig de dir que està deliciosa. Francament molt més gustosa que els pollastres europeus.

P.S. El Miguel, que altre cop s’ha quedat sense vaixell i continua a l’illa, ha intentat distreure’s pescant amb una sardineta a l’ham. Avui no ha tingut sort. Ja se sap, a Corisco mai saps què menjaràs: tot depèn del que pesquis (o cacis).

© Text and Photos by Carles Cascón. WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW

Acerca de Carles Cascón

Periodista y fotógrafo de Sabadell (Barcelona)
Esta entrada fue publicada en Àfrica, Guinea Equatorial y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s