Tintin(òfil) al Congo

L’autor del blog, amb el curiós souvenir comprat a Pointe Noire, al Congo-Brazzaville, el 2010 (Foto: Luz Bello, 2011)

És poc probable que aquest petit quadre passés els rígids controls de Moulinsart, l’empresa belga que té els drets d’imatge d’Hergé i, per tant, de tot el que té a veure amb Tintín.

Però és una obra d’art única, una peça de col·leccionista… molt difícil d’aconseguir.

Òbviament, es tracta d’una còpia de la portada original de Tintin au Congo, però reconvertida en souvenir per turistes blancs. En el meu cas, un periodista blanc al qual li hauria agradat ser Tintín.

A la côte sauvage de Pointe Noire, al Congo-Brazzaville, molt lluny de les grapes de Moulinsart, vaig descobrir que uns artistes congolesos pinten aquestes teles deixant al títol un espai buit pel nom: només escriuen “au Congo”.

L’enginy és clar: li ofereixen al turista que troben a la platja de posar-hi el seu nom o el d’algun amic a qui vulgui fer el regal. Els escrius el nom en un paper i ells se’n van a l’estudi que tenen allà a prop a pintar amb lletres negres el nom que els has encarregat. Pagant per avançat, és clar.

Al cap d’uns quinze minuts ja tenia un gran souvenir del Congo, amb la pintura encara una mica fresca. Ara que el tinc a casa, el tacte revela que aquell dia feia vent i algunes granets de sorra de la côte sauvage hi van quedar enganxats abans d’assecar-se la pintura.

Platja de Pointe Noire, a la côte sauvage. Al fons, les poques restes que queden del Wharf

Aquell matí de principis de febrer de 2010, amb aquell perfecte souvenir d’africanòfil i tintinaire a les mans, no em va importar gaire ser un vulgar turista per un dia (si és que venen gaires turistes, aquí, a part d’homes de negocis del sector petrolier).

Però li vaig dir a l’artista-mercenari:

– Està molt ben pintat, però ¿ja saps que aquest llibre de Tintín ara està considerat racista amb els africans? Hi ha gent que el volia retirar del mercat…

– Ah, sí? No ho sabia. Jo no l’he llegit- va contestar.

Pocs turistes es veuen a la côte sauvauge. Només alguns africans fent footing o venent alguna cosa

Pocs turistes es veuen a la côte sauvage. Només alguns africans fent footing o venent alguna cosa

Em vaig adonar que el paio havia signat la pintura i tot: un tal “Damns”. Amb tot el mèrit, vaig pensar, perquè, més que una còpia, és un homenatge d’un gran artista (i venedor espavilat) amb una dedicatòria irrepetible.

P.S.: He recordat l’anècdota perquè aquest vespre he anat a la inauguració d’una fantàstica exposició sobre Tintín, Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc…, que es veurà fins el 19 de febrer del 2012 a l’Espai Cultura Unnim a Sabadell (carrer d’en Font, 25), coincidint amb l ‘estrena de la pel·lícula d’Spielberg. La mostra és molt recomanable perquè reuneix per primer cop molts dels originals que va fer servir Hergé per documentar-se. És ple de troballes reveladores.

P.S.2: Tintin sempre ha estat el meu ídol, el meu model de periodista ideal: viatjava per tot el món per viure fantàstiques aventures… però mai se l’ha vist escriure una sola crònica i encara menys perdre el temps en enviar-la a la redacció. D’això se’n diu viatjar sense treballar. O sigui, per la “patilla” (o pel tupé).

Portada original de “Tintin au Congo” i la pintada sobre tela (i personalitzada) per un artista… congolès!

© Text and Photos by Carles Cascón. WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW

Acerca de Carles Cascón

Periodista y fotógrafo de Sabadell (Barcelona)
Esta entrada fue publicada en congo y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Tintin(òfil) al Congo

  1. bon dia . es cert jo no l´he vist mai escriure res……..ja ja ja …..tenia molt bona memoria.

    • Ha, ha, sí, no portava ni llibreta. Però hi ha una vinyeta curiosa, crec que és a la seva arriba al Congo: l’esperen tot de gent de diaris que volen signar una exclusiva amb ell (que tot just acaba d’arribar!). I ell respon alguna cosa així com “ho sento, però ja tinc signada l’exclusiva” (ho dic de memòria).
      Tot un luxe! Com ha canviat el periodisme, tu… això ni el Kapuscinski.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s