Camerun 2012 (8): El cràter del mont Mbapit i arribada a Bamenda

Llac al cràter del Mont Mbapit

30 d’abril de 2012.- El fantàstic paisatge volcànic, muntanyós i d’un verd espectacular que caracteritza l’Oest de Camerun es mostra amb tota la seva voluptuosa llum als voltants del Mont Mbapit, entre Foumban i Foumbot. No es puja pròpiament al cim d’aquesta muntanya, però, sinó fins al volcà que té als seus peus, i que amaga un bell llac que es contempla des les vores del cràter.

La nostra disciplina continua brillant per la seva absència: entre la “bouilli” que ens prenem per esmorzar i l’estona per anar a comprar provisions per l’excursió, no ens dirigim cap al Mont Mbapit en cotxe fins a les 11… una hora en què ja cau un sol de justícia. Aleshores me n’adono que hauria estat molt assenyat sortir a les 7 del matí, però en fi… S’apunten a la caminada una amiga i una familiar de l’Ousseni, que es presenten tal qual, amb les seves sandàlies de carrer (!).

Escala per pujar al cràter

Deixem el cotxe a un llogarret on comença una pista només apta per 4×4, vehicle que no contempla el meu pressupost. Bé, caminarem una mica més del compte per la muntanya fins arribar a una escala final -detall del govern camerunès al turisme incipient a la regió- que et porta al cim del cràter en poc més de 300 graons, crec recordar. Arribar aquí, fer un petit pícnic a la muntanya (el que hem arreplegat a la “boulangerie”), gaudir del paisatge de les cabres i les vistes a algun petit poblat bororó que treu fum perdut al a muntanya, i la tornada fins el cotxe ens prendrà unes quatre hores.

Un cop a dalt, el cert és que es pot pujar més amunt del simple mirador al llac i, fins i tot, donar la volta al cràter per un caminet que el voreja. Un passeig impressionant però un pèl llarg. Els meus acompanyants camerunesos prefereixen descansar, així que me’n vaig a saludar les cabretes del cim amb un jove de la zona que se’ns ha afegit. El paio va amb xancletes de piscina i puja a estones corrent. A la baixada, es llença encara més ràpid pendent avall ignorant les pedres i el perill evident d’una relliscada.

Dona cultivant un trosset de terreny als peus del Mont Mbapit

Al llarg de l’excursió ens hem creuat amb gent, sovint nens, que baixen de la muntanya carregant troncs al cap per cuinar. També hi ha dones que han pujat fins aquí amb un magalló i passaran el dia conreant uns quants metres quadrats de terra per al consum propi, bàsicament. Sovint s’emporten un fill petit que es passarà la jornada sencera al camp amb la mare, sospito que amb poca cosa per menjar i beure. Per això la Liliane ha tingut el detall de donar-li una madalena a una nena que ens hem trobat pel camí, amb la seva mare.
Em diuen que potser un petit excedent de blat de moro que planten el vendran al mercat, però normalment és per alimentar la família. Les que s’ho poden permetre tornen a casa en una moto-taxi i, si no, a peu.

Poblat bororó prop del Mont Mbapit

Ens queden lluny els poblats de bororós que es distingeixen a l’horitzó, però l’endemà al matí visitem el poble de “peuls” sedentaritzats de Didango, accessible per pista des de Koutaba. És una chefferie i “lamidat”, així que hem de fer la preceptiva visita al Lamido. Ens reben a la sala de discussions dels afers polítics del lamidat, un edifici que recorda per dins una mesquita, i després ens conviden a una “bouilli” de blat de moro amb bunyols -el meu segon esmorzar del dia- a la sala de visites, on conversem una bona estona.

El lamido ens parla, per exemple, dels problemes que pateixen els peuls sedentaris, alguns dels quals han caigut en l’alcoholisme per falta d’expectatives laborals a la ciutat. Aquesta “minoria” dóna una mala imatge a un poble ramader ja de per si “discriminat” que va arribar al Camerun des de Mali a partir de 1905. “El problema és l’atur”, conclou.

Una “boulli” amb el lamido de Didango

Visitem l’escola corànica i unes cases, passegem pel poble seguits pels nens i enfilem cap a la bulliciosa Bamenda, ciutat de més de 200.000 habitants a la qual s’arriba baixant per una vall amb vistes impressionants. Camions i vehicles de tota mena, alguns tan vells que deixen un espès núvol negre altament contaminant al seu pas, pugen i baixen perillosament per la carretera de corbes. A les vores, aliens al risc de ser atropellats -sobretot a partir del capvespre, quan cau la foscor sobre la vall-, es veuen desenes de persones, inclosos nens amb uniforme de l’escola, vells a pas de tortuga o joves que fan footing.

Ara encara no ho sabem, però a l’animada Bamenda ens espera el millor concert del viatge: la cantant Nicole Mara, en directe al Dream Land!

© Text i fotos de Carles Cascón. WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW

Acerca de Carles Cascón

Periodista y fotógrafo de Sabadell (Barcelona)
Esta entrada fue publicada en Àfrica, Camerun y etiquetada , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s