Camerun 2012 (13): Kribi, la belle

Kribi

Kribi, Camerun, maig de 2012.- Quan portes dies viatjant per Àfrica lluny del mar i de les seves virtuts balsàmiques –la brisa que mata la calor, el peix fresc, la gent d’esperit obert…–, veure el blau marí com a teló de fons de les palmeres et produeix una sensació de pau, com un premi al camí recorregut.
Si la platja que albires des del cotxe polsós és la de Ngoyé, a Kribi, s’hi sumen els bons records de cerveses compartides, “crevettes à la kribiènne” cuinades per pescadors amb un foc a la platja, passejos a les catarates de Lobé, les voltes amb moto-taxi junt amb dues o tres persones més (sense comptar el conductor!), sessions de makossa i coupé-decalé al Bristol Palace del barri de Mokolo (sense guiris, només camerunesos i entrada lliure)… o simplement el “dolce far niente” que neteja l’ànima i alimenta (més) somnis d’aventura.

Evoco l’arribada a Kribi quan, curiosament, falten poques setmanes perquè hi torni… L’última vegada vaig descobrir que el maig és mes de festa a Kribi: el Mayi, la Fête de Batangas. Hi ha un ambient fantàstic, molta gent fora, i el punt neuràlgic és la Foire, la fira.

Instal·lada a l’aire lliure, a la platja de Ngoyé, pagues una entrada i a dins trobes ple de parades de menjar amb les seves terrasses. El plat estrella és “poisson braisé” amb batton manioc i una bona cervesa. I per l’escenari van passant grups i cantants camerunesos, alguns força coneguts. L’any passat vaig veure Annie Anzouer, per exemple. Algunes imatges d’aquell dia, inclosa la seva arribada a la Foire entre guardaspatlles, he descobert que es poden veure ara un clip seu que està a Youtube (http://www.youtube.com/watch?v=UeaqJvBaVX0). Al minut 1:26, per exemple. Jo no hi surto per pèls, perquè rondava per allà fent fotos. Bé, em fa gràcia.

Però vaig marxar de Kribi just el 8 de maig, el dia abans del gran dia (el 9), i dies després els amics m’explicaven el que em vaig perdre: la desfilada de sirenes, el carnaval, el ball… Ooooooh dommage.

Aquest cop no tornarà a passar, ja tinc reserva per aquests dies a l’Hotel Elabe Marine. Ça va chauffer!! M’agrada l’Elabe Marine però que és a primera línea de platja, té un preu molt asequible i, a més, és a prop de la carretera –pots pillar transport fàcilment per anar “en ville”- i al costat té un barri popular, on sempre pots acostar-te a fer una cerveseta amb algú i viure l’ambient popular camerunés.

Enlloc d’esmorzar a la terrasseta de l’hotel per 2.500 Fcfa, per exemple, a vegades m’acosto a una tenda del barri perquè em preparin mitja barra de pa amb xocolata i un cafè per la meitat o menys. I veus pasar la vida africana des de la cadira de plàstic, fas conversa, etc. i la gent t’alegra el dia.

També vaig estar al Tara Plage, hotel encantador, molt recomanable si es busca tranquil·litat, platja i proximitat amb les chutes de Lobé. S’arriba a les cascades caminant per la platja sense pressa. I per allà no falten les ofertes de menjar peix i gambes “à la kribienne” a la sorra en improvisats xiringuitos (a vegades un simple tronc per seure i un foc, altres s’han muntat un petit restaurant en un racó sota una palmera i els manglars). Boníssim, fresc, barat i respirant la llibertat de l’Àfrica banyada pel mar.

El problema del Tara Plage era que està un pèl allunyat per aconseguir transport, ni que sigui una moto-taxi, i cal caminar per un camí. Hi ha un control de policia amb una barrera a peu de pista, en dirección a la Lobé. A més, quan hi vaig ser jo, feien obres d’ampliació i el matí la tranquil·litat es trencava d’hora. Això sí, les postes de sol a la terrassa del Tara Plage són mmmm. Estirat a l’hamaca del meu porxo de fusta, amb un bon llibre i el croac-croac de les granotes que xipollegen a l’aigua verdosa que ve a morir a la platja, el temps s’aturava…

Diuen les llegendes, però, que al mar de Kribi hi viuen sirenes, les famoses “Mami Wata”, una mena de deeses del mar sovint asssociades als perills per als homes, que s’emporten a les profunditats si sucumbeixen a la temptació de mirar-les. Alguns asseguren que les han vistes, i ho diuen seriosmanent. Les festes de Batanga, el Mayi, evoquen aquesta mitologia, metàfora per alguns i realitat per uns altres. A l’Àfrica, com sempre, poca broma amb les creences… (http://fr.wikipedia.org/wiki/Mami_Wata).

Ah, Kribi, la belle…

© Text i fotos de Carles Cascón, 2012
WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW

Acerca de Carles Cascón

Periodista y fotógrafo de Sabadell (Barcelona)
Esta entrada fue publicada en Àfrica, Camerun y etiquetada , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s